QUÈ ÉS L’AULA INVERTIDA (FLIPPED CLASSROOM)?

Estem segurs que, si et dediques a la docència, en algun moment deus haver sentit a parlar sobre diverses metodologies educatives, com ara l’aula invertida. Però... què és exactament la flipped classroom o aula invertida? Bé, molt senzill! És una metodologia pedagògica que, tal com indica el nom, consisteix a capgirar la idea de classe tradicional. Et pot semblar complicat, però no ho és gens: el que es proposa és que l’alumnat prepari els continguts i els estudiï fora de l’aula, mentre que les classes es reserven per fer els deures, resoldre dubtes, debatre, fer treballs en grup, etc. Encara no t’acaba de quedar clar? T’ho expliquem més bé!

Com hem avançat, l’aula invertida té un funcionament que pretén ser trencador respecte de l’educació més clàssica, en què el professor fa servir les hores de classe per impartir exclusivament les lliçons, mentre que el temps fora de l’aula s’ocupa amb deures o treballs. La metodologia flipped classroom inverteix aquesta tècnica i proposa que sigui l’alumnat qui prepari els continguts teòrics i fora de les classes, de manera que les classes es reservin per plantejar dubtes als docents, fer activitats dinàmiques, debats o analitzar idees.

Com que s’intercanvien els papers, el docent actua com a guia, animant l’intercanvi d’idees, portant a terme estratègies de motivació a l’aula, resolent dubtes, organitzant grups de debats o desenvolupant projectes, entre moltes altres coses. A més a més, s’acostumen a fer servir de suport diferents recursos per a docents, com ara materials escolars, tant fora de línia com digitals, que facilitin l’aprenentatge. Aquest material inclou, per exemple, vídeos educatius, presentacions interactives, plataformes d’aprenentatge en línia, pòdcasts i fòrums de discussió. 

L’aula invertida es basa en diferents materials que ajuden a complementar la metodologia. D’aquesta manera, s’uneix l’ensenyament presencial dins de l’aula, en què entren en contacte els docents i l’alumnat, amb activitats que busquen desenvolupar l’autonomia d’aquests últims. Per això mateix, és molt comú fer servir, per exemple, vídeos que enregistren els docents en què expliquen els continguts que es tractaran, que se solen posar a la disposició de l’estudiantat per mitjà de plataformes digitals, com l’Aula Virtual 4 de Santillana.

N’hi ha altres opcions, com ara tutorials de plataformes educatives, pòdcasts explicatius, presentacions, lectures i llibres interactius, i fins i tot recursos externs com ara vídeos de YouTube, que també es fan servir àmpliament. Aquests materials permeten que els estudiants accedeixin al contingut en qualsevol moment i lloc, alhora que ofereixen la possibilitat de repassar les lliçons tantes vegades com necessitin.

En la metodologia de la flipped classroom s’inverteix la dinàmica de les classes tradicionals i, per tant, el paper de l’alumnat i dels docents. El professor passa de ser un mer transmissor de coneixements, que dicta classes expositives mentre els estudiants prenen notes passivament, a convertir-se en un facilitador actiu de l’aprenentatge. Això vol dir que, en lloc de limitar-se a explicar conceptes, observa de prop el progrés dels estudiants, identifica les seves necessitats i adapta les activitats a l’aula per abordar possibles dificultats. A més a més, el docent esdevé un dissenyador d’experiències d’aprenentatge: les classes ja no giren entorn d’exposicions, sinó que s’enfoquen en activitats pràctiques, en debats, en projectes en grup o en la resolució de problemes. Aquestes experiències connecten la teoria apresa fora de l’aula amb l’aplicació en contextos reals i fomenten el pensament crític i la capacitat de resoldre problemes.

En definitiva, en el mètode de l’aula invertida, el docent assumeix el paper de mentor i de motivador. D’aquesta manera, no només s’espera que els estudiants siguin més actius en l’aprenentatge, sinó que el docent també els ha d’inspirar a mantenir l’interès i la curiositat.

D’altra banda, tenim l’alumnat. Si en una classe impartida de manera clàssica l’alumnat és la part més passiva de l’equació, a l’aula invertida és tot el contrari! Els estudiants passen a ser els protagonistes, que assumeixen un rol actiu i responsable en el procés educatiu. Com que reben els continguts teòrics a casa, sigui mitjançant vídeos, lectures o bé amb materials interactius, tenen l’oportunitat de controlar el seu ritme d’aprenentatge. Això els permet arribar a classe més ben preparats per participar-hi, per aplicar els conceptes, per fer els treballs que hagi proposat el docent i per resoldre dubtes de manera efectiva.

Durant les sessions a l’aula, els estudiants s’involucren en activitats pràctiques i col·laboratives que requereixen la seva participació. Ja no es limiten a escoltar, sinó que debaten, resolen problemes, treballen en equip i apliquen el que han après a contextos reals. Aquest enfocament fomenta habilitats essencials com el pensament crític, la comunicació i el treball en equip. A més a més, la metodologia de l’aula invertida potencia l’autonomia i l’autogestió! Els estudiants reflexionen sobre la informació que tenen a l’abast, plantegen preguntes i busquen solucions; per tant, esdevenen els principals responsables del seu progrés.

Sens dubte, la metodologia flipped classroom té una pila d’avantatges i de beneficis respecte de l’educació més clàssica. No t’ho creus? Pren nota:

• Ajuda a una comprensió més bona: perquè l’objectiu no és la memorització sistemàtica dels continguts, sinó que es busca assimilar-los i entendre’ls perquè no s’oblidin i perdurin en el temps; per tant, els poden posar en pràctica en la vida quotidiana.
• Fomenta el treball en equip: és molt comú que a l’aula invertida es proposin treballs en grup, debats, recerques i nombroses dinàmiques que facin que els estudiants col·laborin entre ells. D’aquesta manera, es fomenta la planificació, l’autonomia, l’organització i l’intercanvi d’idees i d’opinions. Déu-n’hi-do!
• Consolida els coneixements: l’alumnat treballa els continguts al seu ritme fora de la classe, amb temps per assimilar-los i per tenir-los clars. Això fa que les classes siguin un reforç i ajuda que els temes es comprenguin millor, que es resolguin els dubtes, que es debati o que s’explorin idees noves.
• Posa l’alumnat en primer lloc: ja ho hem dit, però no és sobrer remarcar-ho: a l’aula invertida, els protagonistes són els alumnes. Ells i elles són els qui s’han d’implicar, participar en les classes i en les tasques, opinar… Deixen de ser espectadors per convertir-se en els qui dirigeixen les sessions.

L’aula invertida o flipped classroom, amb una metodologia centrada en l’aprenentatge invertit, estimula el desenvolupament del pensament crític dels estudiants, així com la resolució de problemes de manera autònoma i en equip. Has de tenir en compte que els docents, per mitjà de diverses activitats i fent servir molts formats, fomenten un entorn on els alumnes analitzen, qüestionen i apliquen conceptes que ja han interioritzat a casa. Això els permet enfrontar-se a unes determinades situacions pràctiques d’una manera molt més fonamentada i raonada. Per si no fos prou, el fet de traslladar les activitats pràctiques a l’aula  potencia la col·laboració entre els companys i promou la discussió i la construcció conjunta de solucions.

Un dels beneficis més grans que presenta l’aula invertida (tot i que, com ja hem vist, no és l’únic) és que permet personalitzar l’aprenentatge als ritmes i les necessitats de cada alumne i alumna. A la flipped classroom es diversifiquen els formats i, amb els formats, els recursos que es posen a l’abast dels estudiants, així com les activitats que se’ls demana que desenvolupin i que elaborin.

Com a resultat, tenen l’oportunitat d’aprendre al seu propi ritme, de revisar els continguts tantes vegades com necessitin fora de l’aula i de dedicar el temps a classe a resoldre dubtes específics o a aplicar els coneixements en contextos pràctics. Aquest enfocament redueix la bretxa entre aquells que avancen més de pressa i els qui requereixen un suport addicional, ja que ofereix una experiència educativa més inclusiva i equitativa.

Com amb qualsevol metodologia educativa, implementar l’aula invertida a les classes comporta una sèrie de reptes que cal saber com s’han d’afrontar. Te n’expliquem alguns!

No hem de perdre de vista que no sempre es té accés als materials adequats o a les tecnologies desitjades, com ara llibres interactius, vídeos o plataformes des de les quals puguem fer arribar tot això als alumnes. Tanmateix, cal assegurar-se sempre que els estudiants tenen accés des de casa als recursos que necessiten, com poden ser dispositius electrònics o connexió a Internet. En aquest cas, la bretxa tecnològica pot fer més complicat que es desenvolupi l’aula invertida i que sigui necessari disposar de materials fora de línia.

La formació dels mateixos docents és indispensable quan es tracta d’aplicar l’aula invertida. Han d’aprendre a crear materials dinàmics, com ara vídeos i recursos interactius, a més de planificar activitats pràctiques per a l’aula que fomentin la participació i el treball en equip. També és important que es familiaritzin amb eines digitals i estratègies que impulsin l’autonomia i el pensament crític dels estudiants. Amb una bona formació, els docents estaran més ben preparats per aprofitar al màxim els beneficis de la metodologia flipped classroom, i aconseguiran unes classes més dinàmiques i adaptades a les necessitats dels alumnes.

A més a més, és essencial que coneguin com han d’orientar cadascun dels estudiants, tant abans del procés d’aprenentatge com després, alhora que els motiven i fomenten la seva participació; d’altra banda, també és important que estiguin capacitats per poder donar-los feedback de valor i avaluar-los de manera individual, però també en grup. Amb aquesta finalitat es poden fer servir, per exemple, autoavaluacions en què no només es posin nota ells mateixos, sinó a la resta de companys.

Ara que ja saps què és la flipped classroom o aula invertida, et deus preguntar com funciona una classe d’aquest tipus portada al món real, oi? No pateixis! De fet, és molt més senzill del que et pots imaginar en un primer moment. Aquí te’n deixem alguns exemples pràctics perquè ho comprovis tu mateix:

• Classe de literatura: l’alumnat llegeix un llibre o un text determinat a casa. Després, a l’aula, s’organitzen grups i en cadascun es discuteix i es comenta una part específica de la història o es respon a una pregunta en concret a fi d’exposar les conclusions a la resta de la classe.
• Anglès o francès: els estudiants practiquen a casa la pronunciació, gràcies a vídeos i a materials que hagi aportat el docent i, a classe, es treballa en grups de conversa.
• Ciències: els alumnes investiguen a casa les fases de la fotosíntesi mitjançant lectures i vídeos interactius. A classe, fan un experiment en equip per observar l’efecte de la llum en el creixement de les plantes i, després, parlen del que han pogut observar i ho debaten.
• Història: cada estudiant investiga a casa un fet històric (per exemple, la Revolució Francesa), fent servir uns materials assignats. Durant la classe, s’organitza un debat on cada grup defensa la perspectiva d’un personatge històric rellevant.

Tot i que l’origen d’aquesta metodologia es remunta als anys noranta del segle passat, sens dubte l’aula invertida ha guanyat molt de protagonisme durant els últims anys. Això no és gens estrany, perquè cada cop es busca més fomentar l’autonomia i el pensament crític de l’alumnat i, en aquest sentit, la flipped classroom és ideal. Com que s’inverteix la idea més clàssica d’educació, els estudiants passen a ser els protagonistes i participen de manera molt més activa en el seu procés d’aprenentatge. Això fomenta una adquisició de coneixements molt més duradora en el temps i, per tant, de més valor.

Per si no fos prou, no hem d’oblidar que vivim en un món cada cop més digitalitzat, on l’accés als recursos en línia i a les plataformes educatives és gairebé il·limitat. En un context com aquest, la flipped classroom representa una solució adaptable i flexible. Aquesta metodologia permet personalitzar l’ensenyament, atendre les necessitats individuals dels estudiants i preparar-los més bé per als reptes del segle xxi, en què són fonamentals algunes habilitats com la col·laboració, la creativitat i la capacitat de resoldre problemes.