Metodologies educatives: innovació i eficàcia a l’aula

Les metodologies educatives tenen un paper essencial en el sistema educatiu actual, perquè ajuden a desenvolupar un aprenentatge de valor, motivador i durador en el temps. Són importants perquè promouen l’originalitat, l’anàlisi crítica i l’habilitat per resoldre problemes, entre molts altres avantatges, i perquè proporcionen als estudiants els recursos essencials per superar els reptes que se’ls poden presentar al llarg de la vida. Per això, és essencial incloure-les i tenir-les en compte en els projectes dels centres educatius.

Tipus de metodologies educatives

Hi ha metodologies educatives de tota mena, adequades per a projectes d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i actualment es divideixen entre metodologies tradicionals i metodologies innovadores. Ara bé, cal tenir en compte que cap no és més bona que una altra, sinó que en tots els casos dependrà dels objectius que es busquen i de la capacitat d’adaptar-les a un alumnat concret.

Metodologies educatives tradicionals: tal com indica el nom, són aquelles més clàssiques i que van sorgir fa més temps, com ara les pràctiques als laboratoris, les tutories, el desenvolupament d’activitats i la correcció posterior, l’educació i l’aprenentatge basat en la repetició, o les classes dedicades a les xerrades dels docents.

Metodologies educatives innovadores: en aquest cas, són dinàmiques més avantguardistes que busquen uns altres enfocaments diferents dels clàssics. Algunes de les més populars al llarg dels últims anys són, com veurem tot seguit, la ludificació, el design thinking, la flipped classroom o l’educació basada en projectes col·laboratius.

Noves metodologies en l’educació

Les noves metodologies en l’educació ofereixen nombrosos beneficis, entre els quals destaquen la personalització de l’aprenentatge, una participació i motivació més grans de l’estudiantat i el desenvolupament d’habilitats, com ara el pensament creatiu, la col·laboració i la resolució de problemes. Aquestes metodologies permeten un ensenyament més dinàmic i interactiu, adaptat a les necessitats individuals de l’alumnat i als nous temps. Així mateix, és comú integrar-ne algunes en les noves tecnologies o fer servir intranets, com pot ser l’Aula Virtual 4 de Santillana.

Aprenentatge basat en projectes (ABP)

L’aprenentatge basat en projectes o ABP es basa en l’elaboració i el desenvolupament de projectes enfocats a la resolució de determinats problemes del dia a dia. Al capdavall, amb l’ABP es busca preparar l’alumnat perquè pugui enfrontar-se als reptes que trobarà en la vida professional i personal i resoldre’ls. Aquest mètode promou l’aprenentatge actiu, la col·laboració i el pensament crític, ja que els estudiants treballen en equip per investigar i resoldre situacions reals. Gràcies a tot això, l’ABP fomenta l’autonomia i la responsabilitat, perquè permet que l’estudiantat prengui dedicions i planifiqui la feina, fet que l’ajuda a desenvolupar habitats com la gestió del temps i la comunicació efectiva.

Aprenentatge cooperatiu

La metodologia educativa d’aprenentatge cooperatiu se centra en el treball en equip i la col·laboració entre els estudiants per assolir els objectius d’aprenentatge comuns. A diferència de l’aprenentatge individual, on cada alumne i alumna treballa pel seu compte, l’aprenentatge cooperatiu implica que els estudiants s’agrupin en equips reduïts per treballar junts en activitats i feines específiques.

Design thinking (pensament de disseny)

Aquesta metodologia educativa, que es va originar en el camp del disseny, s’ha estès a diversos àmbits, incloent-hi l’educació, perquè és efectiva a l’hora d’abordar problemes complexos d’una manera col·laborativa i empàtica. El design thinking es basa en cinc fases: empatia, definició, ideació, prototips i proves. Aquest enfocament fomenta la generació creativa d’idees i facilita la construcció i l’avaluació de prototips per desenvolupar solucions innovadores i efectives per als problemes que pertanyen tant a l’aula com a la vida diària.

Flipped Classroom (aula invertida)

En aquest cas, es fa un gir complet a l’ordre tradicional de les classes tal com s’entén en la forma més tradicional; és a dir, se n’inverteix l’ordre: a l’aula invertida o flipped classroom, en primer lloc, els estudiants estudien el material i, posteriorment, el treballen a l’aula conjuntament amb la resta de companys i el docent. Així, és possible centrar-se en les necessitats concretes de l’alumnat i optimitzar molt millor el temps d’aprenentatge.

Ludificació

Aquesta és una de les metodologies educatives més populars dels últims temps. La ludificació tracta d’integrar en l’aprenentatge dinàmiques procedents dels jocs i dels videojocs, de manera que s’aprèn d’una manera entretinguda i gaudint, alhora que s’estimula la concentració i la implicació. Amb aquesta finalitat, s’hi fan servir elements lúdics com ara recompenses, reptes, nivells i competències per tal de motivar els estudiants i fer més atractiu el procés d’aprenentatge.

La incorporació d’aquestes tècniques fa que l’alumnat se senti més compromès i motivat, i això facilita l’adquisició de coneixements i d’habilitats de manera més eficaç i amena. A més a més, la ludificació es pot adaptar a diferents estils d’aprenentatge i nivells de dificultat, ja que permet personalitzar l’aprenentatge a fi que respongui a les necessitats individuals de cada estudiant.

Aprenentatge basat en el pensament (thinking based learning)

Finalment, l’aprenentatge basat en el pensament (thinking based learning) se centra en el desenvolupament d’habilitats de pensament crític i creatiu de l’estudiant. Consisteix a ensenyar diverses estratègies de pensament i aplicar-les sistemàticament al procés d’aprenentatge de continguts concrets. Mitjançant el TBL, s’aprèn a analitzar, a sintetitzar, a avaluar informació i a resoldre problemes de manera efectiva, per tal de promoure un aprenentatge més profund i significatiu.

Metodologies en l’Educació Primària

Com ja hem avançat al començament d’aquest article, les metodologies educatives són adequades i recomanables per a qualsevol etapa educativa, inclosa la de Primària. Cal tenir en compte, però, que s’han d’adaptar sempre a l’edat dels infants, i això és essencial per tal de cobrir les seves necessitats i fomentar un aprenentatge efectiu i significatiu. Com a resultat, les metodologies han de ser flexibles, s’han de centrar en l’alumnat i han de permetre que participi en el mateix procés d’aprenentatge.

La personalització d’aquestes metodologies educatives implica considerar els seus interessos, els nivells de desenvolupament i els estils d’aprenentatge. Per exemple, en l’aprenentatge basat en projectes, els temes s’han de seleccionar en funció del que interessa als infants, i els han de permetre explorar àrees d’interès mentre desenvolupen habilitats acadèmiques i de resolució de problemes. Així mateix, en l’aprenentatge cooperatiu és recomanable formar grups equilibrats i assignar rols específics a cada membre per promoure la col·laboració i el sentit de la responsabilitat. Si adaptem aquestes metodologies, crearem un entorn educatiu inclusiu que no només facilitarà l’aprenentatge, sinó que també potenciarà el creixement integral de la classe.

La importància de la innovació en l’educació

La innovació en les metodologies educatives és fonamental per transformar l’aprenentatge i adaptar-lo a les necessitat del segle XXI. Incorporar noves estratègies i tecnologies en l’ensenyament no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara l’estudiantat perquè s’enfronti als reptes del futur amb habilitats crítiques, creatives i col·laboratives. Si apostem per la innovació, garantim una educació inclusiva, personalitzada i rellevant que fomenta el desenvolupament integral de cada estudiant, que potencia les seves capacitats i que els obre les portes a un futur ple de possibilitats.