Docents cremats: com es pot evitar

El burnout docent és una realitat a què s’enfronten molts educadors avui dia. Els docents cremats pateixen un esgotament físic i emocional que afecta tant el seu benestar personal com la seva tasca educativa. La pressió constant, la càrrega excessiva de feina i la manca de temps per descansar només són alguns dels factors que poden desencadenar aquesta síndrome. Per evitar-ho, cal ser conscient d’aquest problema, saber com se senten els docents per mitjà de recursos i enquestes al professorat i posar al seu abast recursos per a docents que pateixin aquesta síndrome, tal com veurem al llarg d’aquest article.

Què és la síndrome del docent cremat?

Has sentit a parlar mai de la síndrome del docent cremat o del burnout docent? De fet, encara que en algun moment tots podem arribar a sentir estrès al lloc de treball, si aquesta situació és recurrent i es fa més greu, pot desencadenar un burnout. Això també passa en l’àmbit de la docència, on s’anomena així.

Aquesta síndrome afecta els docents tant físicament com emocionalment i repercuteix negativament en la salut i en la vida privada i professional. De fet, provoca un augment de l’estrès i l’ansietat, una despersonalització vers els estudiants, una baixa autoestima i fins i tot símptomes de depressió. Les conseqüències afecten el benestar del docent i la qualitat de l’educació que pot oferir als estudiants.

Senyals d’advertència del burnout en docents

Tal com hem avançat, el burnout docent afecta els professors en molts aspectes, ja que desenvolupen símptomes que impacten en la salut emocional, però també física. Creus que potser en pateixes tu o algun dels teus companys o companyes? Para molta atenció als símptomes següents, que són dels més comuns:

Despersonalització: sorgeixen sentiments i fins i tot actituds negatives amb un mateix, però també amb l’estudiantat i els companys de feina.
Fatiga crònica: és a dir, una sensació constant d’esgotament tant físic com mental.
Aïllament social: presenten un sentiment de solitud, tant al lloc de treball com fora, amb els amics i els familiars.
Desconfiança institucional: amb el temps, s’acaba generant desconfiança en les institucions, fins i tot envers la mateixa professió de l’ensenyament.

Poca satisfacció personal: s’acaba tenint un sentiment d’ineficàcia en l’entorn laboral.
Manca de concentració: que deriva en una feina més mal executada, en què es desatenen les tasques i es dificulta la presa de decisions fermes.
Patrons de son irregulars: en la major part dels casos, provoquen insomni, que fa que el descans no sigui òptim ni de qualitat.

Causes principals de la síndrome del docent cremat

Però... què causa el burnout docent o la síndrome del docent cremat? Realment no n’hi ha una única causa i, encara que pot dependre de cada persona i de com es trobi en el lloc de treball, aquestes en són algunes de les més comunes i significatives:

Càrrega de treball excessiva: la multiplicitat de responsabilitats i la càrrega excessiva de tasques i feina pot portar a un estat constant de sobrecàrrega i esgotament.
Estrès continu: la pressió per complir els estàndards acadèmics i les expectatives genera un estrès constant. Al cap i a la fi, l’entorn educatiu es troba en canvi constant, i això pot provocar ansietat i frustració.
Manca de suport institucional: la manca de recursos adequats i d’un entorn de treball solidari contribueixen al burnout. Quan no es rep el suport necessari dels administradors o els col·legues, s’acaba sentint solitud i abandonament.
Relacions interpersonals: les dinàmiques amb els estudiants, els pares i els amics poden afectar significativament el benestar emocional dels docents. Els conflictes o la falta de comunicació poden generar un ambient hostil que augmenta la sensació d’aïllament i frustració.
Expectatives no realistes: la pressió per assolir determinats resultats pot portar els docents a establir estàndards poc realistes per a ells mateixos. Aquesta lluita constant per complir aquestes expectatives provoca un cicle d’autocrítica i desmotivació.
Desequilibri entre la vida personal i la professional: la dedicació excessiva a la feina porta els docents a descuidar la vida personal, i això els afecta en les relacions i en el benestar general.

Conseqüències del burnout docent per a la salut mental i física

Com que es tracta d’una síndrome que afecta tant emocionalment com físicament, el burnout docent provoca un deteriorament important en la salut mental i física. Aquest esgotament prolongat, resultat d’una sobrecàrrega de treball i estrès constant, té repercussions directes en el benestar integral dels educadors. Aquestes en són algunes de les conseqüències emocionals i mentals més greus:

Estrès crònic i ansietat: l’ansietat constant mina la capacitat dels docents per gaudir de la feina i crea una sensació de frustració i desesperació. Això condueix a un cicle d’esgotament emocional que afecta la motivació i que, en definitiva, pot fer que fins i tot considerin abandonar la professió.
Síndrome de desconnexió emocional: aquesta síndrome és un dels símptomes més característics del burnout, en què el docent es distancia emocionalment de la feina i dels estudiants. Aquest mecanisme de defensa emocional implica tractar de minimitzar el vincle afectiu amb l’alumnat i veure’l de manera més impersonal.
Depressió: l’esgotament emocional, sovint, va lligat a sentiments de tristesa, desmotivació i desesperació. Els docents perden l’entusiasme per ensenyar i senten que la seva feina no té significat, i això pot derivar en quadres depressius severs.

D’altra banda, l’impacte que té en la salut física es pot manifestar mitjançant:

Un sistema immunitari feble: l’estrès prolongat debilita el sistema immunitari i fa créixer la susceptibilitat dels docents a patir malalties comunes, com ara refredats, grips i infeccions. Això provoca un augment de l’absentisme laboral, que afecta tant l’acompliment dels docents com la continuïtat de les classes. A més a més, les malalties recurrents dificulten una recuperació completa, i això allarga l’estat d’esgotament i disminueix la capacitat per enfrontar-se a les demandes diàries.
Dolors físics i malestar general: el burnout docent no només afecta la salut emocional, sinó que també somatitza l’estrès al cos i genera dolors físics, com ara cefalees, tensió muscular i problemes digestius.
Fatiga crònica: la fatiga crònica és una de les conseqüències del burnout docent que més afebleix. Els docents experimenten un esgotament persistent que no millora ni amb el descans.

Estratègies per prevenir el burnout en docents.

Per descomptat, si et dediques a l’educació és normal que et preocupi la possibilitat d’arribar a patir la síndrome del burnout o del docent cremat. No pateixis; has de saber que hi ha maneres d’evitar-ho:

Intenta organitzar-te el treball de manera que la jornada labora estigui ben definida, i evita emportar-te feina a casa que t’impedeixi desconnectar.
Igual que, com a docent, treballes estratègies de motivació a l’aula, és important que les posis en pràctica amb tu mateix. Amb aquesta finalitat, pots ajudar-te de professionals que t’ofereixin orientació i suport, com ara psicòlegs o orientadors especialitzats.
Practica hàbits saludables: intenta menjar de manera equilibrada i fer esport regularment. Farà que et sentis molt més bé!
Activitats com el ioga o el mindfulness et poden resultar de gran ajuda per relaxar-te uns minuts cada dia i deixar de pensar-hi.
Socialitza i relaciona’t amb els amics i els familiars.
Busca ajuda. El millor és que, si comences a notar algun símptoma de la síndrome del docent cremat, busquis ajuda professional. Així, evitaràs que s’agreugi i prendràs mesures per evitar-ho com més aviat millor.

Com poden ajudar les institucions a prevenir el burnout

És molt important que des de les institucions i els organismes oficials s’implementin recursos i programes, amb la finalitat d’evitar que els docents arribin a patir burnout. Aquestes són algunes de les mesures que cada cop són més comunes:

Programes de suport psicològic: es tracta d’oferir als docents accés a serveis d’atenció psicològica de manera gratuïta o amb facilitats, per tal que puguin gestionar l’estrès i l’ansietat derivats de la feina. Els programes poden incloure sessions individuals amb psicòlegs, tallers de gestió de l’estrès i plans de benestar emocional.
Formació: per capacitar els docents en tècniques d’autocura, gestió de l’estrès i gestió emocional. A més a més, és important proporcionar formació contínua sobre eines pedagògiques actualitzades que els permetin sentir-se segurs i competents en la feina, de manera que es redueixi així la sobrecàrrega laboral i la inseguretat professional.

Escolta activa: per exemple, per mitjà de canals de comunicació i espais on els docents puguin expressar les seves preocupacions, les frustracions o els suggeriments de millora en un ambient de confiança. La creació d’espais per al diàleg obert permet que els professionals se sentin valorats i acceptats, i facilita la identificació de problemes abans que s’agreugin.
Avaluació de riscos psicosocials: per mitjà d’avaluacions periòdiques dels factors de risc psicosocial en l’ambient laboral dels docents, com ara l’excés de càrrega de treball, la manca de recursos o l’estrès relacionat amb les relacions interpersonals.

Recuperació: què has de fer si ja pateixes burnout

Si ja et sents esgotat, sense motivació i a punt de llençar la tovallola, és important que sàpigues que no estàs sol. No tinguis por de demanar ajuda! Parlar amb un professional de la salut mental pot marcar una gran diferència. També és útil buscar suport en els companys i els amics que poden compartir les teves preocupacions i oferir-te empatia. I no ho oblidis: el primer pas és reconèixer que potser necessites un descans i desconnectar durant un temps.

Recuperar el benestar requereix temps, però pots fer petits passos per millorar la teva situació. Intenta delegar tasques i prioritza les que necessiten la teva atenció de debò. Així mateix, practicar la desconnexió fora de l’horari laboral és clau; per tant, reserva’t uns moments per a tu mateix sense pensar en la feina. Activitats com ara l’exercici, la meditació o simplement dedicar un temps a les aficions et poden ajudar a recarregar energies.

Finalment, no dubtis d'aprofitarels recursos que et pugui oferir el teu centre educatiu: programes de suport psicològic, tallers de gestió de l’estrès o qualsevol altra mesura de benestar disponible. La recuperació del burnout és un procés, però amb el suport adequat podràs reprendre la passió per l’ensenyament i sentir-te de nou motivat, ple i satisfet amb la feina.