L’ànima i el cor de l’ensenyament és el desig de guiar i d’encendre la curiositat en altres. Però sabem bé que això no és sempre fàcil, oi? De fet, ben al contrari! Si ho volem fer bé, l’educació que es dona als estudiants no pot ser un record del passat; ha de ser una pràctica marcada per l’aprenentatge constant i la formació contínua per mitjà dels recursos per als docents. Els bons educadors saben que ensenyar és més que una feina: és una vocació que exigeix obertura, adaptabilitat a diverses metodologies educatives i humiliat, per poder oferir així sempre una educació de qualitat que sigui útil per a l’alumnat durant tota la vida.
Tal com diu l’escriptor i filòsof Ralph Waldo Emerson, «No deixis mai d’aprendre, perquè la vida no deixa mai d’ensenyar». Sens dubte, és una lliçó força aplicable a qualsevol àmbit de la vida; però, especialment, per a aquelles persones que es dediquen a l’ensenyament per vocació. Frases sobre l’aprenentatge com aquesta ens ensenyen que la vida és un viatge continu en el qual no deixem mai –ni hem de deixar– d’aprendre.
En un món tan essencial com el de l’educació, és important tenir present que l’aprenentatge no és només una qüestió de l’alumnat, sinó també dels docents. Únicament així es pot oferir una educació de qualitat, actualitzada, dinàmica i de valor, en què es posin en pràctica estratègies de motivació a l’aula alhora que es predica i s’inspira amb un exemple de dedicació als estudiants. Al cap i a la fi, la figura dels educadors es remunta des de l’antiguitat fins a l’actualitat, atès que sempre ha estat lligada a una imatge de referent i de guia, que ha d’estar al dia dels canvis de la societat i dels avenços; si un docent es queda obsolet en els coneixements i els mètodes educatius, l’educació que oferirà tindrà molt poc de valor i utilitat.
Això sí, no hem de perdre de vista que l’educació no es limita solament a l’àmbit acadèmic. Ni de bon tros! També es tracta de desenvolupar i millorar habilitats que transcendeixen les aules: emocionals, personals, quotidianes i socials, com ara l’empatia, la creativitat, l’autogestió, la comunicació o la resolució de conflictes, que fan possible connectar més bé amb el món que ens envolta, però especialment amb els estudiants. En definitiva, es tracta de créixer com a professional, però també com a persona.
Al llarg dels segles, hi ha hagut molts educadors, escriptors i filòsofs que han destacat la importància de la docència en la societat i també la importància de seguir aprenent coneixements durant tota la vida. Si com a professional de l’educació vols inspirar-te dia a dia, anota aquestes frases sobre l’aprenentatge i l’ensenyament i sobre l’aprenentatge cooperatiu, i recorda-les cada dia:
«Qui deixa d’aprendre es fa vell, tant si té vint anys com si en té vuitanta; i qui segueix aprenent es manté jove. Aquesta és la grandesa de la vida.» - Henry Ford, empresari i emprenedor nord-americà.
«No estudio per saber més, sinó per ignorar menys». – Sor Juana Inés de la Cruz, estudiosa i escriptora mexicana.
«Intenta aprendre una mica sobre tot i tot sobre alguna cosa.» - Thomas Huxley, biòleg i filòsof britànic.
«Tota la vida és una educació constant.» - Eleanor Roosevelt, escriptora, activista i política nord-americana.
«Som el que fem repetidament. L’excel·lència, per tant, no és un acte; és un hàbit.» - Aristòtil, filòsof i científic grec.
«Cal ensenyar els infants com han de pensar, no què han de pensar.» - Margaret Mead, antropòloga i poeta nord-americana.
«L’educació és l’arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món.» – Nelson Mandela, polític, activista i filantrop sud-africà.
«El vertader objectiu de l’educació és formar ments, no només perquè puguin recordar fets, sinó perquè puguin pensar.» – Sydney J. Harris, periodista nord-americà.
«L’educació és, senzillament, l’ànima d’una societat que passa de generació en generació.» Gilbert K. Chesterton, escriptor, filòsof i periodista anglès.
«L’educació no és una preparació per a la vida; l’educació és la vida en si mateixa.» – John Dewey, pedagog, psicòleg i filòsof nord-americà.
Saps què és l’aprenentatge cooperatiu? Parlem d’un mètode educatiu que té l’objectiu de millorar l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant la interacció i la cooperació entre els alumnes, tal com indica el seu nom. En concret, se solen ajuntar els estudiants en grups reduïts, als quals s’assignen tasques, rols i responsabilitats, però amb un objectiu comú: el benefici del grup per complet.
La importància d’aquesta metodologia i del treball en equip també ha quedat reflectida en el saber popular, per mitjà de frases sobre l’aprenentatge cooperatiu i sobre l’educació com aquestes: «L’aprenentatge és un viatge compartit, on cadascú aporta la seva part»; «Junts som més forts»; «En el treball en equip, cada veu compta i cada idea suma»; «Quan aprenem junts, creixem junts»; «L’aprenentatge cooperatiu no només ensenya, sinó que també uneix»... I aquestes només en són unes poques!
De fet, no és estrany que, al final, aquesta mena de dinàmiques que prioritzen el treball conjunt per un bé i un objectiu comú tinguin una importància essencial en l’entorn educatiu: ajuden a desenvolupar habilitats socials, ensenyen les responsabilitats compartides i motiven els estudiants que, alhora, prenen consciència de com poden ser de decisives les seves accions per al transcurs del treball, així com les de la resta de companys i companyes.
L’ensenyament no és només transmetre coneixements, és inspirar, acompanyar i, sobretot, seguir aprenent al llarg de la vida. Ja ho va dir John Cotton Dana: «Qui s’atreveix a ensenyar no ha de deixar mai d’aprendre», perquè en aquesta vocació, l’aprenentatge és un viatge compartit que no acaba mai. L’educació avança i els docents, en el seu paper de guies i referents, han d’avançar amb l’educació.
La màgia d’educar és estar disposat a renovar-se, a escoltar els estudiants i a aprendre’n, perquè l’educació no és un carrer d’una sola direcció. Com bé diuen moltes citacions sobre l’educació, semblants a les que hem vist al llarg d’aquest article, l’autèntic docent és aquell que creix al costat del seu alumnat, descobrint camins nous, adaptant-se i enriquint-se amb cada pas. Al final, recorda: la millor manera d’educar és ser un exemple de curiositat, humilitat i superació constant.