Cada infant té un ritme i un estil d’aprenentatge propi, i això és especialment important per als infants amb dislèxia. Aquesta dificultat d’aprenentatge pot fer que la lectura i l’escriptura siguin un autèntic repte, però amb els recursos i les activitats educatives adequades per a infants amb dislèxia, podem ajudar-los a superar aquestes barreres.
La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge que dificulta la capacitat per llegir, escriure i lletrejar. No es tracta d’un problema d’intel·ligència, ni tampoc d’esforç o d’atenció, sinó que té una causa neurològica. Si bé és cert que la dislèxia pot presentar reptes significatius en l’àmbit educatiu, amb el suport adequat i les estratègies d’ensenyament específiques l’alumnat amb dislèxia pot desenvolupar les seves habilitats i assolir el màxim potencial acadèmic.
Saps que l’entorn pot influir en l’aparició de la dislèxia en els infants? Tot i que és cert que la genètica té una relació directa, no s’han de menystenir factors externs com ara el context socioeconòmic o el suport de la família i de l’escola. Tot això pot determinar si un infant té dificultats acadèmiques o, per contra, si afronta l’aprenentatge i la vida personal amb bons resultats.
Per tots aquests motius, la dislèxia es pot manifestar des d’edats molt primerenques, amb senyals que ho indiquin, fins i tot abans de començar a llegir, com, per exemple, quan a l’aula comencen a aprendre a enumerar gràcies a diferents activitats, cap als 3 o 4 anys. Ara bé, és en el moment en què comencen a aprendre a llegir, que s’anomena salt qualitatiu, quan es confirma si un infant pateix dislèxia o no. Això acostuma a passar, generalment, entre els 6 i 7 anys, quan cursen 1r de Primària.
Però... quins són els signes que ens poden alertar d’una possible dislèxia en infants de 6 a 7 anys? Bé, els signes es poden dividir en funció de l’àrea que afecten:
Llenguatge oral:
Expressió oral i vocabulari pobres o escassos.
Dislàlia.
Lectura:
Dificultat per llegir paraules llargues.
Confusió entre lletres semblants, ja sigui gràfica o morfològica.
Omissió de connectors.
Millor comprensió oral que lectora.
Lectura mecànica i/o monòtona.
Velocitat de lectura baixa.
Omissió dels signes de puntuació o ús incorrecte.
Accentuació incorrecta de les paraules.
Confusió o substitució d’algunes paraules.
Repeticions, quequeig i encallaments a l’hora de llegir.
Motricitat:
Postura corporal incorrecta a l’hora d’escriure, així com del paper.
Escriptura irregular i massa pressionada sobre el paper.
Escriptura lenta i amb dificultat.
Lletres de traços solts.
Escriptura:
Escriptura especular de lletres i nombres.
Barreja de lletres majúscules i minúscules.
Absència d’accents i signes de puntuació.
Manca de vocabulari.
Fragmentació de paraules o unió de síl·labes que no van juntes.
Canvi de l’ordre de les síl·labes d’una paraula.
Aprenentatge:
Problema per aprendre a llegir i a escriure.
Dificultats per aprendre sèries i seqüències, com, per exemple, els mesos de l’any o els dies de la setmana.
Més dificultat per aprendre llengües estrangeres.
Dificultat per aprendre, per exemple, les taules de multiplicar, o per llegir nombres que són fonèticament semblants.
Això sí, has de tenir en compte que aquests són només alguns exemples dels senyals més comuns de dislèxia en infants, però no has d’oblidar que cada nen i nena és un món i que els signes poden variar. El millor és que, en cada cas, un especialista avaluï la situació i emeti un diagnòstic.
Aleshores... com s’ha d’afrontar la dislèxia des de l’aula? Quines activitats són adequades per a infants amb dislèxia? El primer que has de tenir clar és, sens dubte, que s’ha de treballar d’una manera inclusiva; és a dir, fer l’activitat de manera que cap infant se senti exclòs en cap moment. Amb aquesta finalitat, pots usar nombrosos materials, recursos i tècniques que t’ajudaran:
Fes servir materials multisensorials: joguines, jocs i aplicacions interactives o pantalles tàctils, per exemple.
Crea un ambient acollidor, perquè així no se sentin frustrats ni exclosos.
Fes servir llibres i quaderns de lectura adaptats: avui dia hi ha molts recursos que serveixen de suport per als infants amb dislèxia. Aquests recursos solen tenir una lletra més gran o més espai entre les paraules i les línies.
Dona’ls més temps per acabar les tasques.
Per treballar la dislèxia a l’aula no només cal proporcionar als infants els recursos necessaris, sinó també posar en pràctica algunes activitats que els ajudaran a desenvolupar les seves habilitats de lectura i escriptura de la millor manera possible. Aquestes activitats s’han de dissenyar perquè s’adaptin a les necessitats individuals de cada infant i perquè fomentin un ambient inclusiu i motivador. Algunes de les recomanades inclouen:
Ús de plantilles d’escriptura: per tal que, a poc a poc, guanyin confiança a l’hora d’escriure.
Exercicis de segmentació de paraules: dividir les paraules en síl·labes o sons ajuda a millorar la consciència fonològica.
Ús de targetes amb imatges i paraules, ja que faciliten l’associació visual i el reconeixement de paraules.
Jocs d’escriptura creativa: per estimular la imaginació i la pràctica de l’escriptura de manera divertida.
Exercicis de memòria centrats en les paraules: per millorar l’aprenentatge de noves paraules i la retenció.
Activitats per treballar les emocions, com ara jocs d’identificació d’emocions amb targetes visuals i jocs de rol de situacions quotidianes.
I com es pot treballar la comprensió lectora de manera divertida? Sens dubte, aquesta habilitat és fonamental en el procés d’aprenentatge, especialment per als infants amb dislèxia, que poden considerar la lectura més desafiant. És essencial abordar aquesta àrea de manera creativa i lúdica per mantenir l’interès i la motivació. Pren nota d’aquestes idees!
Bingo de paraules: prepara targetes de bingo amb paraules clau del text que els infants hagin de llegir. A mesura que llegeixes les paraules en veu alta, els infants les han de marcar a les targetes. El primer que completi una línia o tota la targeta ha de cridar «Bingo». Fàcil i divertit!
Jocs de preguntes i respostes: després de llegir un text, divideix els infants en equips i fes-los preguntes sobre la història. Fes servir un format de concurs perquè l’activitat sigui més entretinguda i dinàmica. De segur que els encanta! Aquest enfocament ajuda a reforçar la retenció d’informació i la capacitat de recordar detalls importants.
Audiollibre: fes servir audiollibres perquè els petits segueixin la història mentre escolten. Tot seguit, organitza un debat en grup sobre la trama, els personatges i les lliçons apreses. Això és particularment útil per als infants que tenen dificultats amb la lectura visual, ja que es beneficien del suport auditiu, i això millora la seva comprensió global.
Històries col·laboratives: comença una història i demana a cada infant que hi afegeixi una oració o un paràgraf. La història ha de tenir coherència; per tant, han de parar atenció al que hagin escrit els altres. Aquesta activitat millora la cohesió narrativa i la capacitat de treball en grup, i fomenta la creativitat i la comprensió lectora.
Els jocs dissenyats específicament per millorar les habilitats de lectura poden ser unes eines molt efectives per als infants amb dislèxia. En la major part del casos, aquests jocs ofereixen activitats interactives que ajuden a identificar i corregir errors comuns en la lectura i l’escriptura. A més a més, jocs de taula com l’Scrabble es poden adaptar perquè tinguin un enfocament en la formació de paraules i el reconeixement de patrons fonètics. Aquests passatemps no només ajuden a millorar les habilitats de descodificació i reconeixement de paraules, sinó que també fan que l’aprenentatge sigui més dinàmic i atractiu.
A més de tot això, els jocs de memòria, en què es fan servir targetes amb paraules i les imatges corresponents, poden reforçar el reconeixement visual de paraules i millorar la memòria a curt termini, essencial per a la fluïdesa lectora.
El suport continu és fonamental, perquè aquesta condició pot afectar el seu aprenentatge al llarg de tota la vida acadèmica. És crucial que tant els pares com el professorat comprenguin la necessitat de proporcionar un entorn de suport constat i adaptatiu. Aquest suport ha d’incloure estratègies d’ensenyament individualitzades, l’ús de tecnologies i recursos especialitzats, com els disponibles a l’Aula Virtual de Santillana, així com un seguiment regular del progrés.
A més a més, és important fomentar una comunicació oberta i freqüent entre tots els involucrats a fi d’assegurar-se que les estratègies implementades siguin efectives i que s’ajustin en cas que sigui necessari. El suport emocional també té un paper fonamental, perquè els infants amb dislèxia poden enfrontar-se a reptes addicionals en termes d’autoestima i confiança. El fet de proporcionar un entorn positiu i encoratjador, on se celebrin els petits èxits i s’abordi el fracàs d’una manera constructiva, pot marcar una gran diferència en el benestar i l’èxit acadèmic dels infants amb dislèxia!